|
MANIFEST
SOBRE LES OBRES D’ART
PROCEDENTS DE LA FRANJA DE PONENT
DEL MUSEU DIOCESÀ DE LLEIDA
Manifest
Presentem aquest manifest des de la
Franja de Ponent perquè, en primer lloc, injustament vàrem
ser arrencats del nostre Bisbat, contravenint la doctrina de la pròpia
església refermada expressament pel Concili Vaticà II: “els
fidels tenen el dret pastoral inalienable de rebre els sagraments i la
predicació en la llengua del poble”. Ara, amb un bisbat aliè
i absolutament irrespectuós amb el nostre poble veiem perillar
també la nostra cultura i el nostre patrimoni. Aquell patrimoni
que explica que i qui som, quina és la nostra història,
cultura i identitat.
Per tot plegat exposem què:
Atès que la col·lecció
d’obres d’art procedents de les parròquies de la Franja
de Ponent forma part del Catàleg del Patrimoni Cultural de Catalunya
ja que així s’acordà en la resolució del Conseller
de Cultura del 20 de maig de 1999 i, per com a tal està regulada
segons allò disposat a la Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni
Cultural Català, per reunir característiques d’índole
tècnica i relatives a la procedència de les obres que constitueixen
la col·lecció, la seva tipologia artística, la seva
forma d’ingrés al Museu i el seu potencial museològic.
Atès que la col·lecció
prové íntegrament de les parròquies de la diòcesi
històrica de Lleida. És a dir, del territori que durant
més de 800 anys ha constituït el bisbat de Lleida i que, tot
just fa deu anys, l’han segregat per recomanacions de la Conferència
Episcopal Espanyola.
Atès que en museologia, quan
es planteja la devolució és arran de les raons que van produir
l’apropiació, com ara botins de guerra, de saqueigs i d’altres
i en aquest cas, la col·lecció diocesana unitàriament
està formada per objectes litúrgics (orfebreria, documentació
litúrgica i religiosa, talles, escultura en pedra, pintura sobre
taula, pintura a l’oli i indumentària eclesiàstica)
que foren desafectats del culte i deixats d’utilitzar per aquesta
funció i molt sovint reutilitzats en finalitats que res tenen a
veure amb l’art.
Atès que el bisbat de Lleida
conserva els títols de propietat d’adquisició, compra-venda,
permuta i donacions que n’avalen la propietat. A més, cal
tenir en compte que durant més de cent anys i fins el 1997, el
Museu Diocesà ha estat en possessió pacífica i ininterrompuda
de la col·lecció artística, sense que s’hagués
produït, fins a aquell any, cap reclamació per part de les
parròquies originàries.
Atès que per damunt de separacions
artificials i administratives Lleida és la capital de la Franja
de Ponent i, en canvi, ni Barbastre ni Montsó no tenen res a veure
amb la Franja de Ponent.
Atès que el Museu Diocesà
de Lleida vetlla i sempre ha respectat la nostra identitat i cultura,
perquè en definitiva la nostra cultura és la seua. I que
ens ha expressat la voluntat de difondre i dedicar una especial cura a
la Franja de Ponent, com fins ara ha demostrat.
Atès que el Bisbat de Barbastre-Montsó
no ha assegurat mai que l’exposició estaria en la llengua
de la Franja de Ponent, el català, i que ni tan sols esmentaria
l’existència del nostre territori històric.
Atès que els objectes que constitueixen
la col·lecció diocesana sols tenen sentit patrimonial si
estan integrades en el seu àmbit cultural: Lleida i la seva diòcesi,
és a dir, l’àmbit territorial que els va produir.
La integritat de la col·lecció, formada al llarg de més
de cent anys, conforma el testimoni material de la memòria històrica
del territori homogeni i unitari de Ponent –Lleida i la Franja-
des del punt de vista geogràfic, econòmic, social i cultural
(lingüístic i de manifestacions artístiques). Fragmentat
el territori diocesà, la col·lecció augmenta de valor
patrimonial en tant que és l’únic testimoni que resta
d’aquest territori homogeni i cal servar-ne la memòria. La
col·lecció diocesana, en la seva unitat i integritat, esdevé
un instrument bàsic i imprescindible per a poder explicar la història,
l’art i la identitat del territori històric de l’antic
bisbat de Lleida. La fragmentació de la col·lecció
suposa la voluntat d’esborrar la unitat històrica del territori
actual de Catalunya amb la Franja de Ponent. És, en definitiva,
un intent més del genocidi cultural d’una part del territori
de parla i cultura catalanes.
Per tot això els centres d'estudi
i les entitats culturals de la Franja de Ponent i dels Països Catalans
que signem aquest manifest exigim la unitat del Museu de Lleida
Diocesà i Comarcal i recomanem que es vetlli per il·lustrar
adequadament la història i el territori de la Franja de Ponent
en el Museu que haurà d’exposar les obres originàries
de les parròquies de la Ribagorça, La Llitera i el Baix
Cinca.
Fraga, 26 de novembre
de 2005
Fraga, 27 de maig de 2006
|
